UNITAT 3: LES REVOLUCIONS POLÍTIQUES DELS SEGLES XVIII I XIX
EL LIBERALISME
El liberalisme és una ideologia política i econòmica que s'origina a l'Europa occidental a partir dels últims anys del segle XVII i que es configura al llarg dels segles XVIII i XIX.
Van ser la Revolució Americana i la Revolució Francesa els dos moments històrics en què per primera vegada es van poder dur a terme les teories liberals.
Els liberals entenien que la societat estava formada per individus lliures (ciutadans) que tenien una sèrie de drets, reconeguts per la Constitució i garantits per l'Estat.
Característiques fonamentals del sistema polític liberal:
- Llibertat dels individus
- Obtenir una supremàcia de la llei
- Reconeixement del principi de la sobirania nacional
- La exigència d'una Constitució
- Reconeixement dels drets dels ciutadans
- La necessitat de la separació de poders
- Societat amb un sistema parlamentari
- Eleccions dels representants polítics
EL NACIONALISME
En el segle XIX el terme nació va adquirir una dimensió política, i els defensors dels estats nacionals van reivindicar-se amb les fronteres. Aquest plantejament va afovirir el desenvolupament de moviments nacionalistes.
La Restauració absolutista va ignorar la identitat cultural, històrica i de costums d'alguns pobles.
Aviat, pobles van reivindicar la independència. En alguns casos es van posar en marxa processos d'unificació nacional, en altres de segregació.
LA REVOLUCIÓ AMERICANA
En el segle XVIII, la Gran Bretanya tenia colònies a l'est de l'amèrica del Nord, anomenades les Tretze Colònies. El conflicte es va donar per un vessant econòmic i un vessant polític.
Els colons no estaven disposats a continuar pagant impostos si no tenien representació política al Parlament de Londres.
A més a més, els colons britànics se sentien com a súbdits maltractats per la Corona.
Les tensions pels interessos econòmics entre colons i britànics va augmentar.
El 1773, el govern anglès va establir les Tea Acts, on pretenia monopolitzar el comerç del te. Així que, els americans van atacar als vaixells anglesos ancorats al port de Boston, mitjançant una revolta coneguda com a Tea Party de Boston.
La guerra de la Independència americana va durar des de 1775 fins l'any 1783.
- 1774: Els representants de les Tretze Colònies es va reunir en el Primer Congrés de Filadèlfia, en què es va redactar una declaració de drets, i es van decidir els primers moviments d'armes.
- 1775: Es va produir la batalla de Lexington, amb derrota britànica. A més a més, el 10 de maig d'aquest mateix any, es va reunir el Segon Congrés Continental, que va dirigir la guerra contra Anglaterra.
-1776: George Mason va redactar la Declaració Dels Drets de Virgínia, on s'anunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi..
Per altre banda, el 4 de juliol de 1776, es va aprovar la Declaració d'Independència dels Estats Units amb base dels anterior. L'esborrany d'aquest document el va redactar Thomas Jefferson.
Espanya i França van recolzar als colons amb ajuda econòmica i militar, fet que va produir la victòria a les batalles de Saratoga el 1778, i Yorktown el 1781.
Finalment es va firmar la pau de Versalles l'any 1783, on es reconèixia la independència de les Tretze Colònies americanas i on es posava fi a la guerra de la Independència.
La Constitució de 1787, deia que el nou estat tenia una estructura federal.
El president controlava el poder executiu i era escollit cada quatre anys mitjançant un sufragi indirecte.
El poder legislatiu també era escollit pels ciutadans i requeia en el Congrés, que estava format per dues cambres: la Cambra dels Representants i el Senat.
Contrariament, el poder judicial, es va adjudicar als tribunals.
Per tot això, George Washington va ser el primer president dels Estats Units d'Amèrica.
La proclamació d'Independència de les colònies fa referència a la igualtat de tots els homes i a la universitat dels drets de la vida, la llibertat i la felicitat.
* Personatges importants de la Revolució americana:
- John Locke: pensador liberal que deia, que havia d'haver un pacte entre governant i governats.
- Thomas Paine: va ser un gran pensador per a la revolució.
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Les causes de aquesta revolució:
- França estava sumida en una crisi econòmica i social
- La producció agrària adquiria males collites
- La burgesia estava descontenta perquè sentien que hi havia una marginació política.
- La monarquia estava sumida en una crisi financiera.
Els Estats Generals, eren les corts estamentals franceses.
Cada estament redactava uns memorials de greuges on explicaven els seus neguits, problemes i propostes.
Paral·lelament, la burgesia es va anant organitzant en clubs polítics.
També, es va fundar diaris per defensar i difondre els seus projectes i propostes.
La primavera de 1789, es van reunir els Estats Generals a Versalles.
Els Estats Generals es van convocar perquè Lluís XVI volia posar impostos per a tenir terres.
Al juliol, el Tercer Estat va decidir constituir-se en Assemblea Nacional, i es van considerar els únics amb legimilitat per representar la nació.
El rei va ordenar tancar l'Assemblea Nacional, però els diputats es van reunir a l'anomenada sala del Joc de Pilota, fins que haguessin de redactar una constitució. Per això, es va anomenar Assemblea Constituent.
 |
| JURAMENT DEL JOC DE PILOTA OBRA DE: JACQUES-LOUIS DAVID |
El 14 de juliol de 1789, davant l'augment del preu del pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a les afores de París, els ciutadans parisencs es van revoltar i van assaltar la Bastilla, antiga pressó política de Lluís XIV i símbol de l'absolutisme.
 |
| ASSALT A LA BASTILLA - 1789 |
L'OBRA DE L'ASSEMBLEA CONSTITUENT (1789-1791)
El 4 d'agost de 1789, l'Assemblea Constituent va aprovar el Decret d'abolició dels drets feudals.
També, el 26 d'agost es va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
A més a més, l'any 1791 es va escriure la Constitució de 1791 que establia:
- La monarquia parlamentaria on es reconeixia la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans.
- La divisió de poders on el poder estava en mans de l'Assemblea Nacional, l'executiu el tenia el rei, i el judicial el controlaven els tribunals.
- L'Assemblea s'escolliria mitjançant sufragi censetari (homes, blancs, més de 25 anys, amb propietats)
- Reorganització territorial i administartiva (es va dividir en 83 departaments)
L'ASSEMBLEA LEGISLATIVA (1791-1792) I L'OPOSICIÓ A LES REFORMES
La Constitució de 1791 va suposar el triomf. Però això va provocar la insatisfacció dels sans-culottes (classes populars), que buscaven canvis més profunds en la societat i en la propietat.
El rei i els privilegiats no van acceptar els canvis. Així que molts privilegiats van emigrar i van consipirar des de l'exterior.
Després de la Constitució es van celebrar unes eleccions. En la nova Assemblea Legislativa (1791-1792) hi predominaven els moderats. Malgrat tot es va aprovar un decret contra els béns dels emigrats i una altre d'expulsió del clergat refrectari, que el rei va vetar.
Àustria i Prússia van declarar la guerra a França l'abril de 1792, per la pressió que rebien per part dels emigrants i espantsts per la possibilitat que la revolució s'estengués als seus països.
Per altre banda, el rei va intentar fugir el juny de 1791 però va ser detingut a Varennes i reconduït a París.
El 10 d'agost de 1792 la resposta popular va ser assaltar el Palau de les Tulleries on residien els reis. El rei va ser suspès i empressonat.
El rei i els privilegiats no van acceptar els canvis. Així que molts privilegiats van emigrar i van consipirar des de l'exterior.
Després de la Constitució es van celebrar unes eleccions. En la nova Assemblea Legislativa (1791-1792) hi predominaven els moderats. Malgrat tot es va aprovar un decret contra els béns dels emigrats i una altre d'expulsió del clergat refrectari, que el rei va vetar.
Àustria i Prússia van declarar la guerra a França l'abril de 1792, per la pressió que rebien per part dels emigrants i espantsts per la possibilitat que la revolució s'estengués als seus països.
Per altre banda, el rei va intentar fugir el juny de 1791 però va ser detingut a Varennes i reconduït a París.
El 10 d'agost de 1792 la resposta popular va ser assaltar el Palau de les Tulleries on residien els reis. El rei va ser suspès i empressonat.
Quan encara s'estava organitzant el nou sistema polític, es va produir les matances de setembre, en què els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assessinar religiosos i aristocràcies presos.
La victòria francesa en la batalla de Valmy el 29 de setembre de 1792 va semblar que apaivagava la tensió.
Es van convocar eleccions per a una nova assemblea, la Convenció Nacional, que va ser controlada pels girondins (republicans moderats) i pels jacobins (republicans més radicals).
La Convenció va jutjar a Lluís XVI per traïció, i el 21 de gener de 1793 el van executar a la guillotina.
Aquesta mesura va provocar dos efectes:
- Declaració de guerra a la resta de potències monàrquiques que van formar la Primera Coalició (Àustria, Prússia, Espanya i Gran Bretanya).
- Va activar una insurrecció reialista i ultracatòlica a la regió de la Vendée.
En aquest ambient la Revolució es va radicalitzar. Es va ampliar l'exèrcit i es va jutjar els contrarevolucionaris a través d'un Tribunal Revolucionari i el Comité de Salvació Pública.
LA CONVENCIÓ DELS MONTAGNARDS I EL TERROR (1793-1794)
El juny de 1793 els jacobins i els sans-culottes van provocar un cop d'estat contra els girondins.
Els montagnards, representaven la part més radical del jacobinisme, i eren representats per Robespierre.
Aquests van arribar al poder, i van elaborar una nova constitució democràtica que reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal. Però la separació de poders no era clara, i Robespierre va implantar una dictadura.
Es va iniciar el Terror, on es van aprovar les lleis de sospitosos, segons les quals deia que el Comité de Salvació Pública podia jutjar i executar sense necessitat de proves.
Unes 50.000 persones van ser assessinades, no es va frenar la crisi econòmica, i es van limitar els salaris, fet que provocà que Robiespierre anès perdent suport.
El 27 de juliol de 1794 es va produir un cop d'estat del 9 de termidor, i Robespierre va ser jutjat i executat.
EL DIRECTORI I EL FINAL DE LA REVOLUCIÓ (1795-1799)
Per evitar una nova dictadura, es va elaborar una nova constitució, la Constitució de l'any III:
- La nova Constitució establia un règim liberal basat en la sabirania nacional i la separació de poders.
- Com que era un règim moderat, s'hi va formular un sistema de sufragi censetari, i el poder legislatiu es va dividir en dues cambres.
- El poder executiu requeia en un Directori de 5 membres.
En la campanya d'Itàlia de 1796, Napoleó va aconseguir vèncer a la Primera Coalició.
Més tard, les potències europees van formar la Segona Coalició, i el 1799 la guerra va començar de nou.
Aleshores, Napoleó va fer el cop d'estat del 18 de brumari, és a dir el 9 de novembre de 1799. Es va proclamar cònsol, va eliminar el Directori i va ser la fi de la Revolució Francesa.
ETAPA NAPOLEÒNICA
A partir del cop d'estat del 18 de brumari de 1799, el general Napoleó va aconseguir el control del poder polític a la França postrevolucionària: primer com a cònsol i després com a emperador.
El seu poder estava fonamentat en el pragmatisme, en els èxits militars i en el suport de la població.
Va fer acords de pau amb Àustria i Regne Unit.
Per altre banda, la política exterior de l'etapa imperial, massa ambiciosa, va esgotar els recursos del país i va ensorrar el règim que havia construït.
El Consolat era un règim personalista, basat en la capacitat política de Napoleó.
A la Constitució de l'any VIII, no hi havia declaració de drets ni separació de poders.
Per plantar cara a la Segona Coalició, Napoleó es va desplaçar fins a Itàlia, on va vèncer la batalla de Marengo l'any 1800, i es va proclamar cònsol vitalici.
Va establir una reforma legal mitjançant l'elaboració del codi civil i va reformar l'economia francesa creant el Banc de França i el codi del comerç. També va promoure l'educació pública i va establir una noblesa basada en els mèrits militars i civils.
Paral·lelament es va formar una Tercera Coalició (Gran Bretanya, Àustria, Prússia).
Va ser aleshores, quan Napoleó va transformar la República en Imperi l'any 1804. Espanya el va ajudar amb suport militar.
Malgrat la derrota hispanofrancesa a Trafalgar l'any 1805, la victòria francesa a Austrelitz va suposar la fi del Sacre Imperi Romanogermànic.
Les victories poteriors de Napoleó a Eylau i Friedland davant la Quarta Coalició (Àustria, Prússia, Rússia) van conduir la pau de Tilsit el 1807, que va marcar el final de l'Imperi napoleònic.
A partir d'aquest moment, la política exterior de Napoleó va tenir dues direccions:
- L'aliança amb Rússia
- L'aïllament de la Gran Bretanya
Napoleó va decretar el bloqueig continental contra la Gran Bretanya. Fet que va provocar que la majoria de països deixessin de comercialitzar amb el país, excepte Portugal. I per això, Napoleó va decidir envair-lo.
L'any 1808, mentre Napoleó travessava la península Ibèrica, va decidir ocupar Espanya, fet que va afeblir el seu Imperi.
Per altre banda, Rússia va trencar el pacte amb França i va començar a comercialitzar amb Gran Bretanya. Com a resposta, Napoleó va intentar invaïr Rússia l'any 1812, però va ser derrotat.
A continuació es va formar una Sisena Coalició (Gran Bretanya, Rússia, Prússia, Àustria) que va vèncer les tropes franceses a la batalla de Leipzig l'any 1813. Aquell mateix any, Napoleó va ser derrotat a Espanya.
El 6 d'abril de 1814, Napoleó va renunciar i es var exiliar a l'illa d'Elba. Va retornar al poder durant 100 dies, però va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo l'any 1815. Com a càstig, va ser enviat a l'illa de Santa Helena, on va morir.
LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA I LES REVOLUCIONS LIBERALS I DEMOCRÀTIQUES
Durant la Restauració de 1815 fins a 1830, els monarques absoluts van tornar al poder, i van fer un intent de retornar a l'Antic Règim. En alguns casos, els reis van promulgar cartes atorgades (documents constitucionals que reconeixien drets per a la població), com en Lluís XVIII de França.
Al Congrés de Viena, van establir un nou mapa territorial europeu. El congrés va tenir nous protagonistes:
- Matternich - ministre d'Àustria
- Alexandre I - tsar de Rússia
- Talleyrand - ministre d'exterior francès
Per tal d'evitar l'expansionisme francés, es van fer dues modificacions al mapa europeu:
- França va tornar al territori que tenia abans de la Revolució.
- Es van enfortir dos estats coixí per dificultar una expansió francesa: Holanda, Bèlgica, Savoia i Gènova.
- Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris de manera equilibrada.
D'altra banda, el Congrés de Viena, va establir un sistema de congressos, que va provocar futurs conflictes.
Les potències europees, van crear dues aliances:
- La Santa Aliança - estava formada per Prússia, Rússia i Àustria. Poc després, es va afegir França. Tenia un caràcter antiliberal, i per tant defendia l'absolutisme.
- La Quàdruple Aliança - estava formada per Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia. Buscava defensar l'ordre creat en el Congrés de Viena.
L'any 1830 es va produir la segona onada revolucionària a França, perquè el rei Carles X de Borbó volia treure les Cartes atorgades que va imposar el rei Lluís XVIII.
També al mateix any, Brussel·les va tenir un aixecament contra el rei d'Holanda, fet que va provocar la independència de Bèlgica.
Al 1848 es va establir la Segona República a França, i al 1851 es va proclamar el Segon Imperi.
Per a fer una recopilació de totes les revolucions polítiques dels segles XVIII i XIX, vam fer un eix cronològic on he posat les dades més importants de les revolucions.
Entre aquestes revoltes podem trobar la Revolució Americana, la Revolució Francesa, l'Imperi napoleònic i per últim, la Restauració absolutista i les revolucions liberals i democràtiques.
Per veure el meu eix cronològic fes clic aquí.
Comentarios
Publicar un comentario